Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

hereu

1 hereter (ant.)
primogènit (pròp. fill primer)
herent, el qui posseeix alguna cosa per herència. Usat només en la frase no tenir parents ni herents, no tenir ningú de família.
legatari, persona a qui hom deixa un llegat.
cohereu, hereu ensems amb un altre o altres.
pubilla, dona hereva única d'una casa.
hereuer o pubill, el qui es casa amb una pubilla.

2 Fer hereu (algú): Heretar. Llegar. Deixar.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions